En aquest apartat m’agradaria recordar quin era el paper de la religió catòlica durant etapes precedents de la història com ara la Segona república Espanyola i la Guerra Civil. D’aquesta manera podrem entendre perquè la religió va esdevenir una classe defensora i subjecte del règim franquista.
Un cop proclamada la Segona República Espanyola el 14 d’Abril de 1931, un govern provisional dirigit per Manuel Azaña i integrat per republicans d’esquerra i socialistes va instaurar un programa de reformes, l’objectiu de les quals era democratitzar i modernitzar la societat espanyola de l’època. Una de les més significatives i la que portaria més problemes va ser la reforma religiosa.
Un dels objectius principals de la República va ser limitar la influència de l’Església i secularitzar la societat espanyola. Van estipular la no-confesionalitat de l’Estat, la llibertat de cultes i la supressió del pressupost de culte i clero, van ser autoritzats el divorci i el matrimoni civil, i es van secularitzar els cementiris.
Per aconseguir treure poder i limitar el predomini religiós en l’àmbit educatiu, el govern va decidir excloure’ls de l’ensenyament i iniciar un programa d’educació liberal i laica. Per completar el programa, es va elaborar la Llei de congregacions (maig de 1933) que va limitar la possessió de béns per part de les comunitats religioses.
El desprestigi i la ignorància per part dels republicans envers els sectors religiosos, va comportar un fort descontent i una tensa situació entre ambdós classes. L’Església va interpretar la nova legislació com una agressió a les seves conviccions. Consegüentment, el ressorgiment dels avalots populars anticlericals van provocar l’incendi d’alguns edificis religiosos i van causar temor arreu. El bàndol eclesiàstic no es va contenir i va mostrar el descontent i el sentiment d’oposició envers la República.
Un cop ja endinsats en la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), un conflicte entre la democràcia i el feixisme, l’Església va donar suport al bàndol de caire tradicionalista, ja que durant el domini republicà, aquests els havien menyspreat i desprestigiat amb les seves reformes més progressistes. D’aquesta manera, donant suport als insurrectes (feixistes), l’Església sabia que aquests els donarien un tracte privilegiat; que per exemple derogarien les lleis del matrimoni civil i el divorci, que establirien un ensenyament catòlic i instituirien el pagament d’impostos al clero.
No hay comentarios:
Publicar un comentario